FRARES (Orobanche crenata)

Nom comú català : Espàrecs bords. Frare de les faveres.

Nom comú castellà : Espárrago de loba. Hierba tora. Matalegumbre.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona. València

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Freqüentment pot ésser plaga important sobre lleguminoses anuals.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquest és un paràsit típic de les faveres. Sovint es troben camps de faveres completament ocupades per aquesta espècie. Generalment pren coloracions blanquinoses o grogoses. Les flors són grans, blanquinoses amb venes violàcies. Floreix al maig i juny.

ULL DE BOU SEGATAL (Chrysanthemum segetum)

Nom comú català : Margarides. Rot de bou. Ull de bou.

Nom comú castellà : Corona de rey. Mohino. Santimonia.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona.

Distribució general (Fitogeografia) : Pluriregional

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Camps i vores de camins.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Herba de cicle anual, amb capítols de color groc amb morfologia de margalida (flors perifèriques amb un pètal molt desenvolupat, les centrals són petites) però de color uniforme. Les fulles són una mica carnoses, amb el marge dentat o lobulat. Viu als camps de secà i també a les clarianes de les garrigues seques. Es diferencia de Chrysanthemum coronarium, que és una herba invasora dels camps, perquè aquesta és molt més gran i té les fulles molt més dividides, els lòbuls arriben fins el centre de la fulla i a la vegada estan lobulats, cosa que no passa en Chrysanthemum segetum , a més moltes poblacions tenen els pètals perifèrics dels capítols de color blanc amb la base groga. Floreix al final de la primavera.

CENTAUREA JACEA (Centaurea)

Nom comú català : Centàurea jàcea.

Nom comú castellà : Escobera. Yerba ojera.

Distribució per províncies : Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona.

Distribució general (Fitogeografia) : Eurosiberianes de gran àrea

Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Clarianes boscos de frescals, prats mesòfils, jonqueres, prats humits, etc.

Característiques : Herba de fulles enteres, de vegades auriculades a la base. L'involucre està format per bràctees terminades en un apèndix pectinat de color bru. Els capítols porten flors rosades o porpres, les exteriors més grosses i radiants. Els aquenis generalment no tenen papus.

APAGALLUMS (Urospermum delechampii )

Nom comú català : Apagallums. Bufallums. Matallums. Ravenissa.

Nom comú castellà : Gebana. Ireos. Matacandil. Oruga leonina. Partesana. Rabanillo amarillo.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Desembre.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Vegetació ruderal i arvense.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Freqüent als herbassars de zones alterades, sovint a dins d'ambients urbans. Es caracteritza per tenir un raïm a la part de dalt de la tija que creix a mesura que van madurant les flors. Les flors obertes a la part de dalt són diminutes amb pètals grocs; just per davall hi ha els fruit immadurs, aquest són llargs, prims, i estan erectes sobrepassant a les flors que tenen just a sobre. Les fulles són tendres, estan molt retallades, i tenen un lòbul terminal més gran que els altres. Pot coexistir amb altres espècies de Sisymbrium , però el caràcter de la llargària dels fruit immadurs la delata. Floreix durant una gran part de l'any, especialment a l'hivern i primavera.

DRIAS (Dryas octopetala)

DESCRIPCIÓ:

Planta arbustiva nana de tiges subllenyoses reptans i molt ramificades. Les fulles oblongues-obtuses amb el marge crenat, verdes al anvers i tomentoses pel revers. Les flors solitàries de 3 a 4 cm de diàmetre de corol.la blanca amb el calze pubescent de sèpals linears

HABITAT:

Carenes pedregoses i ventejades de l'estatge alpí entre els 2300 i 2800 metres.

FLORACIÓ:

Juliol-Agost.

ESTEPA NEGRA (Cistus monspeliensis )

Nom comú català : Estepa llimonenca. Estepa negra.

Nom comú castellà : Estepa morisca. Estepa mosquera. Estepa negra. Jaguarzo negro.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Abril. Maig. Juny.

Formes vitals : Nanofaneròfit.

Hàbitat : Garrigues obertes.

Usos i propietats : Aromàtica. Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : L'estepa negre té les flors blanques, i les fulles de color verd fosc. És fàcil d'identificar perquè les fulles, que són molt allargades, tenen glàndules que donen un aroma característic i s'aferren entre els dits. A algunes zones amb forta pressió de pastura l'estepa negra pot arribar a ser l'arbust dominant

CAMAMILLA (Matricaria recutita )

Nom comú català : Camamilla borda. Camamilla de camp.

Nom comú castellà : Manzanilla bastarda. Manzanilla de campo.

Distribució per províncies : Barcelona. Girona, Castelló. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia) : Pluriregional

Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Prats terofítics i arvenses. Cultius i vores de camins.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Una de les margalides que podem trobar als camps de conreu i marges de camins. Com totes les Anthemis té les fulles molt dividides; els capítols tenen les lígules blanques i les flors centrals grogues. Per a diferenciar-la d'altres Anthemis i fins i tot d'altres gèneres de margalides com per exemple Anacyclus clavatus , cal classificar amb cura la planta amb una clau, el caràcters diferenciadors són subtils referits sovint als fruits. Floreix a la primavera.

CASCALL ( Papaver somniferum)

Nom comú català : Cascall.

Nom comú castellà : Adormidera.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Abril. Maig. Juny.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Cultius, llocs degradats.

Usos i propietats : Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Rosella esvelta i alta amb les flors de color rosat o violaci, amb una taca fosca a la base del pètal, bastant grans (fins a 10 cm). Se diferencia de la subespècie somniferum per tenir setes o pèls rígids i llargs a la tija i al nervi central del revers de les fulles. A més, la càpsula és de menor mida i de forma cilíndrica en lloc de globosa, i les fulles tenen dents aristades.

ROSELLA (Papaver roheas )

Nom comú català : Babol. Cacaraquec. Caputxí. Gaigallaret. Gall. Gallaret. Gallet. Màpola. Monges. Paparota. Quicaraquic. Roella. Rosella. Rovella. Vermelló.

Nom comú castellà : Amapola.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Cosmopolita i subcosmopolita

Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Comú en sembrats, voreres de camins.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : La rosella és l'espècie més freqüent del gènere a les illes, pot arribar a cobrir els camps del vermell escarlata de les seves flors. Floreix, però, més tard que les altres espècies. Per diferenciar-la de Papaver dubium hem de fixar-nos en els pèls rígids i erectes de la tija, Papaver dubium els té aplicats, a més el color de la flor és un vermell molt més intens, generalment amb una taca negra a la base del pètal.

LLENGUA DE BOU DE CUA AMPLA (Echium plantagineum)

Nom comú català : Llengua de bou.

Distribució per províncies : Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia) : Eurosiberiana

Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Pradells meso-xeròfils i vores de camins.

Característiques : Herba biennal, erecta, densament coberta de pèls aspres, quasi punxants, de color verd-grisenca. Les fulles basals formen una vistosa roseta en arribar l’estació freda i són més grans que les caulinars. A la primavera desenvolupa flors vistoses, agrupades en cimes escorpioides, que són de color blau intens, amb el diàmetre de la boca de la corol•la d'al voltant d'1 cm i els estams sobresortint de la mateixa.

CARD MARIÀ ( Silybum marianum )

Nom comú català : Card blanc. Card de Maria. Card gallofer. Card lleter. Cardot.

Nom comú castellà : Cardo borriqueiro. Cardo de asno. Cardo mariano.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Voreres de camps i camins. Herbassars nitròfils.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Usos simbòlics.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Card amb un capítol gran defensat per fortes espines dirigides cap a defora, està suportat per un peduncle que no té fulles. Té fulles molt amples a la base, amb espines al marge, i l'anvers tacat de blanc. Floreix a la primavera. És un card molt fàcil de diferenciar per les espines del capítol. No el podem confondre amb Galactites tomentosa, que es troba a ambients semblants, perquè és una planta molt més petita, té les fulles profundament dividides i, malgrat ser espinós, no té les espines tan llargues i rígides al capítol.

LLIRI GROG ( Iris pseudacorus)

Nom comú català : Coltell groc. Espadella. Gínjol groc. Lliri groc.

Nom comú castellà : Acoro bastardo. Espadaña fina. Lirio amarillo.

Distribució per províncies : Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia) : Pluriregional

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Vores d'aigua estancada o amb poca circulació. Jonqueres.

Usos i propietats : Medicinal. Tèxtil.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Quan aquesta planta està en flor és inconfusible, perquè es tracta d'una planta aquàtica de grans flors grogues. Viu a canals i marges de zones humides, però d'aigües relativament dolces. Les fulles són llargues, poden arribar a ser d'un metre i mig aprox., amb forma de punta d'espasa. Si no està en flor es podria confondre amb les fulles de la bova ( Typha spp.); la diferenciarem perquè les fulles d' Iris tenen un nervi central ben marcat (carenat) mentre que les boves tenen la superfície de la fulla uniforme, sense aquest nervi carenat.